Articles d’opinió

Feu-vos sentir explicant el vostre punt de vista sobre els temes que us preocupen publicant una article d’opinió.

Si esteu interessats a enviar un article, em podeu enviar un correu electrònic a fenix1123.cat@gmail.com adjuntant l’article corresponent. Si voleu podeu afegir el vostre nom i cognoms i la vostra professió, però és opcional. Si voleu pot ser anònim o en tot cas podeu escollir un sobrenom.

Per qualsevol dubte o suggeriment, ja sabeu el meu correu: fenix1123.cat@gmail.com

‘La crítica al capitalisme’ segons Teresa Forcades

Escric aquest article per encàrrec, a demanda, de Conxa Massana, de Carcaixent; el diumenge 2 de març aní al Col·legí Jesús i Maria a la xerrada de la monja benedictina, Teresa Forcades, doctora en medicina i en teologia, “Viure la fe en les estructures socials i polítiques”. Fou una intervenció dins del 26é Fòrum ‘cristianisme i món d’avui’, on es remarcava els lligams de l’evangeli amb les perifèries. Conxa, em veu prendre apunts i em demanà on podrà llegir l’article perquè no està bé d’oïda i s’ha perdut part de la conferència. I li vaig dir que trobaria una síntesi a La Veu del País Valencià; no seria sobrer que ella o algun dels seus familiars o amics seus s’agermanara a La Veu, si tenen possibilitats econòmiques per fer-ho.

He anat algunes vegades a aquest Fòrum, però sempre em qüestione tornar, perquè, sempre, hi ha qui, en compte d’alegrar-se per trobar-me, em retrau que no he anat a tal o qual acte, com si tinguera el do de la ubiqüitat; que si fa un temps no aní a tal congrés o que no havia anat als grups de treball sobre Desnonaments (Rosana Montalbán), Immigració (Rosario Polito), Feminisme (Arianne can Andel), Exclusió social (Amparo Moreno), Dependència (Jaume Esteban), Mitjans de Comunicació (Julià Alvaro), Front Cívic (Hèctor Illuesca), Restricció de drets de ciutadania (José Garcia Añón), Ecologia, etc. M’agraden les crítiques i els suggeriments, però no les recriminacions, les culpabilitzacions i les opressions perquè em recorden massa als temps passats de l’església opressora, castradora i controladora de les consciències i de la llibertat individual.

La intervenció de Teresa Forcades es va fonamentar en una crítica al sistema capitalista actual. El funcionament econòmic neoliberal només beneficia a un 1% de la població més rica i perjudica i sacrifica a la resta de la població, sobretot a les perifèries que en són víctimes. A partir del llibre d’Enrique Dussel, “Metàfores religioses de Marx”, Forcades i Dussel fan una lectura d’El Capital de Karl Marx de manera creativa i innovadora. Des de la crítica al ‘fetitxisme’ (un producte fet per les nostres pròpies mans que es torna objecte d’adoració i sacrifici); critica la idolatria dels sacerdots i dels profetes dels diners, els defensors del capitalisme, que s’agenollen davant el capital i generen tantes víctimes perquè es col·loquen aquest sistema en un pedestal i l’adoren, idolàtricament, sense tenir en compte les destrosses i els sofriments que ocasiona. Això passa perquè s’invisibilitza la destrucció social (els desnomanents, l’extrema pobresa, les morts, el terrorisme d’estat, etc.) i s’oculta sota les catifes dels mitjans de comunicació aquest sistema criminal i genocida basat en l’explotació, la cobdícia, l’acumulació d’uns pocs, les desigualtats extremes nord-sud, centre-perifèries, per la manca d’ètica i per la indignitat dels qui no tenen cap límit ni aturador ètic més que aconseguir els màxims guanys.

Es reivindica a Marx com a denunciador de les injustícies socials, -com els profetes de l’Antic Testament-, i com a crític contra els fetitxisme d’aquest sistema econòmic; Marx, en realitat, proposa un sistema social, socialista, on els éssers humans no esdevinguen instrument per a l’explotació de la plusvàlua, que el treball i els éssers humans no es tornen mercaderia i font d’opressió i d’indignitat per una condicions de precarietat. Perquè és indigne agenollar-se davant el fetitxe del capitalisme, producte de decisions humanes, però que, en compte d’estar al servei de la gent, es torna en contra i exigeix sacrificis humans cada vegada més alts. Com es coneix un ídol o un fetitxe? es pregunta Jon Sobrino, un teòleg de l’alliberament; el coneixem quan es vulneren els drets humans i socials perquè el fetitxe exigeix sacrificis humans; sovint aquesta submissió i adoració a un sistema que es fonamenta en l’ofrena de sacrificis humans s’accepta, resignadament, per alienació mental i per la repetició del mantra “no hi ha alternatives” per a construir un altre món. Però, un altre món és possible i l’hem de construir des d’una perspectiva social i comunitària, basada en la dignitat i el cooperativisme.

Les retallades actuals en serveis socials estan associades a una major mortalitat; no podem consentir el retalls socials de l’actual Govern de l’Estat espanyol; perquè una minva de 80 euros per persona, augmenta la mortalitat d’un 1% de la gent; al remat, són 3.000-4.000 persones a l’any mortes o suïcidades; l’estat espanyol va canviar la Constitució per satisfer els propòsits de la troika, supeditant el benestar de la població a la prioritat dels bancs europeus. Aquest terrorisme d’estat, si fa no fa, causa unes 4000 persones a l’any, molt més que el terrorisme d’ETA al llarg de tota la seua història. Si tot terrorisme es criticable, el de l’estat igual o més. Però ho intenten amagar; igual com la diferència d’esperança de vida entre Pedralbes, el barri mes ric de Barcelona i un dels barris més pobres, al costat, Nous Barris, és de 8 anys. Les diferències econòmiques i socials es tradueixen i es concreten en salut i en esperança de vida. No podem tancar els ulls a la responsabilitat social per transformar el món i minorar els dolors socials i els sofriments.

Va fer una reivindicació de les teories “Queer” (‘de través’, ‘rar’, ‘invertit’), començà com un insult contra els homosexuals britànics per atacar als que consideraven que eren ‘creuats’, ‘torts’, ‘de l’altra vorera’, al que no encaixa en els canons ‘normals’, al que no era ‘com cal’, al que no ‘marca el pas’ com diu la societat hegemònica que s’ha de tenir una identitat sexual o personal. I Forcades, junt als Queers, reinvidica l’originalitat dels tots i cadascun dels éssers humans; atrevís-te a ésser únic, des del dret a triar, a escollir i a decidir, des de la llibertat, per a expressar-nos realment com som i poder ésser originaris, autèntics, vertaders i lliures; sense enganys ni ficcions. Defensa, com M. Foucault, una radical originalitat de l’ésser, no en funció de la semblança o de l’interés instrumental, sinó des del respecte a la heterogeneïtat, la dignitat i l’alteritat (Levinas).

A partir d’aquest context epistemològic, va explicar què considerava que era estimar, des de la responsabilitat, la confiança i la integritat, l’obertura i la lluita contra les injustícies i les desigualtats socials; com Marx, va finalitzar la seua intervenció, proposà entendre les relacions de treball en termes de cooperació i de solidaritat i no de maximitzar els beneficis mitjançant l’explotació dels altres. Perquè la plusvàlua, -com s’analitza a El Capital-, és un robo, ‘una creació del no res’; quan l’empresariat es torna un déu salvatge i exigeix sacrificis humans, en tornar els subjectes en objectes i mers instrument, s’arrenca la dignitat i els drets humans; per això, cal parar-los els peus i rebel·lar-se. Perquè aquest sistema intenta tornar-ho tot mercaderia. No podem deixar de lluitar contra un sistema indigne, fetitxista, explotador i idolàtric que explota els treballadors, arruïna els ecosistemes, precaritza, margina i sacrifica a la gent per satisfer els interessos de la troica i la cobdícia dels bancs.

Sal·lus Herrero

Foto: El capitalismo no es ético https://www.youtube.com/watch?v=8SDkMAbhB6s

Feu-lo correr.
Article de La Vanguardia (tant si et sents català com espanyol, la dependència ens fa perdre la oportunitat de viure millor)

El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar. Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes? Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%? ¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia? ¿Quién puede defender que el “Ministerio de Cultura” haga un gasto anual por cada español de 47€y por cada catalán sólo de 5€? ¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo? ¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya? ¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso? Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español? ¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?

Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos. España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.

Passa-ho, com més gent ho llegeixi millor. I per acabar…: el Govern Espanyol regalarà al F.C. Reial Madrid
1.000.000 d’Euros amb l’excusa de vendre imatge d’Espanya a la resta
del món. O sigui que els catalans també subvencionem al Reial Madrid….

La DIFUSIÓ és un arma carregada de futur.
Visca Catalunya lliure !!!

La precària situació de la Catalunya del Nord

Com ja és tradició arreu dels Països Catalans, cada any es puja al Canigó a buscar la flama.

Açò ho va recomençar el 1955 un vilatà d’Artes de Tec, Francesc Pujades, que tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan en la pica d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra, recuperant així aquesta tradició mil·lenària.

El pas definitiu es feu la vetlla de Sant Joan del 1966, nit en què, ignorant fronteres, catalans de l’Estat espanyol i catalans de l’Estat francès es retrobaren simbòlicament en el mateix coll, amb abraçades de germanor i una ballada de sardanes que desconcertà el control policial de la dictadura, que només havia autoritzat el pas d’una petita caravana, no una trobada multitudinària.

Des de llavors, aquest símbol col·lectiu de catalanitat ha esdevingut tradició arreu dels Països Catalans.

Podeu llegir el manifest aquí.

Jo, en els meus 14 anys, mai havia pujat al Canigó, i aquest Sant Joan em vaig estrenar.

Quina va ser la meva sorpresa en descobrir com l’Estat Francès havia exterminat pràcticament el sentiment de catalanitat arreu del nord de Catalunya. I és que des del tractat dels Pirineus, en què Castella va cedir part de Catalunya a l’Estat Francès, la manera de governar dels francesos ha estat molt diferent de la manera de governar dels espanyols. Mentre que Espanya atacava una vegada i una altre els diferents territoris que conformaven el seu país, fent-nos així posar les piles, reaccionar, adonar-nos de que som diferents, de que som una nació, de que no ens volen, a França la situació va ser molt diferent.

Allà, conceptes com autonomia o nació no existeixen. Des de sempre França ha fet creure a totes les seves diferents nacions que eren una de sola, que estaven units en tot. Així, aniquilant qualsevol sentiment de patriotisme cap a qualsevol nació que no fos la francesa, lluitant sempre pel que els hi feien creure que era un sol estat, ara gairebé ningú sap parlar el català.

Així ho explicava l’historiador Ramon Gual, que afirmava que si al nord de Catalunya hi ha aproximadament 400.000 persones, només 150.000 d’aquestes es consideren catalanes i gairebé cap sap català. Així ho vaig poder comprovar jo, i, tot hi que ara ja comencen a aconseguir algun petit canvi, tenint en compte que són 400.000 persones davant de 50 milions (penseu que aquí som 7,5 milions de persones davant de 40 milions i ja ens ho posen difícil) ho tenen molt magre.

França, per molt bona i democràtica que pugui semblar, sempre intentarà evitar que totes aquestes veritats siguin explicades als seus ciutadans catalans, perquè si reneixés el més mínim sentiment de catalanitat, i els catalans del nord volguessin la independència, França hauria de donar també la independència a molts d’altres territoris francesos amb una realitat nacional molt diferent a la de França i que en el seus temps també havien esdevingut estats independents.

Així doncs, ja ho veieu.

Espanya i França en el fons són iguals: Països opressors, que enganyen els seus territoris o els hi impedeixen de poder decidir el seu futur només per una finalitat, aniquilar-los i poder obtindre’n diners.

Que no us enganyin, catalans del nord, sou catalans i teniu tan de dret com nosaltres a ser independents.

Força, salut i llibertat!

Visca Catalunya Lliure!

Fènix Català, cap de l’organització La Renaixença.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

EL PARAIGUES DE RAJOY

La setmana passada hi va haver a Berlín una reunió entre Mariano Rajoy i Angela Merkel. Després de la reunió dels dos caps d’estat, i enmig de la pluja, vam poder-los veure sortir amb uns paraigües. Però no se’l aguantaven pas ells no! Havien de tenir dues persones al darrere perquè els hi aguantessin. És vergonyós! Ja us deveu imaginar qui ho deu pagar oi això? Nosaltres, evidentment. Tot hi que tampoc seria tan estrany que s’ho paguessin ells, si sumem els diners que guanya el senyor Rajoy per passar-se els dies assegut a una cadira fent retallades i els que guanya amb la corrupció… I després es pregunten perquè estem en crisis i hi ha tanta gent a l’atur. El més fort de tot és que mentre hi ha gent que no té ni un duro hi ha gent que es gasta diners per tenir algú que els hi aguanti el paraigües, no fos cas que se’ls hi cansessin les manetes! I després, vinga, per acabar-ho de rematar, viatge de tornada amb un avió de luxe per ell sol. M’agradaria recordar per acabar, que darrere de tot això i dels casos de corrupció del PP, abans de les eleccions del 25 N el PP acusava CDC de tenir uns comtes a Suïssa que encara no s’han trobat. És ben bé que els del PP, tots i cadascun d’ells sense excepció, tenen un morro que se’l trepitgen! ( Especialment l’Alícia Sánchez Camacho, jeje 😉 )

Vinga companys, aquesta és la meva reflexió d’avui. Així acabem un altre dia de corrupció més.

CADA DIA MÉS A PROP DE LA INDEPENDÈNCIA. JA FALTA POC!!!

VISCA CATALUNYA LLIURE!

Fènix Catalunya Lliure, cap de l’organització Exèrcit del Fènix [EdF]

Anuncis

4 comments on “Articles d’opinió

  1. Retroenllaç: Iniciem la campanya “Northern-Catalonia is not France” |

  2. Hola , em dic Luiz i sóc Paulistano(Brasiler)
    fa uns mesos vaig a començar a estudiar el Catala i coneixer la cultura catalana
    la meva xicota em vaig a ensenya la teva peli i vaig a coneixer millor la teva historia i m’ha agradat molt
    et felicito de veritat per tot aixo que has fet per el teu País és increible, jo sóc Paulistano( São Paulo)hi ha moltes coses que la gent no sap de nosaltres en realiatat ens passa el mateix que a Catalunya i cada dia pitjor ,donc res més
    Felictats i Força
    Catalunya no es Espanya !!! Visca Catalunya Lliure.

    Luiz G Simoes

    • Hola Luiz, primer de tot, jo no t’he de perdonar per res. Jo no sé res de brasiler i per aquest motiu, em sap greu però t’ho he d’escriure en català, idioma que tu has après només amb uns mesos. Per tant, no em demanis perdó per res. Sóc o qui et demana perdó per no contestar-te en brasiler.

      Gràcies pel suport que em dones, t’ho agraeixo molt, però sàpigues que jo no sóc l’Èric Bertran, que és qui va crear la web Exèrcit del Fènix i va viure tota aquella història que ja deus conèixer gràcies a la pel·lícula. Jo sóc un català de 14 anys que que al principi pretenia reobrir la web de l’Èric Bertran: l’Èxèrcit del Fènix. Però després, reflexionant, em vaig adonar que d’Exèrcit del Fènix només n’hi havia un, i era el de l’Èric Bertran. Per tant, vam canviar el nom de la web a La Renaixença. Bo hi així, hem seguit amb la mateixa línia que quan vaig obrir la web. Amb el fènix com a emblema, per simbolitzar la renaixença dels Països Catalans, i amb la missió de lluitar per aquests, per la seva llengua i la seva independència. Seguim volen mantenir igual de vives les funcions de la web, i el mateix Èric Bertran ens ha donat suport per tirar endavant aquest projecte, tal com s’explica en el post següent: https://grupelfenix.wordpress.com/2013/03/28/eric-bertran-dona-suport-a-lexercit-del-fenix/

      La web de l’Èric ja no existeix. La va tancar fa temps perquè no tenia prou temps per actualitzar-la. És per això que jo em vaig proposar de reobrir-la, però, com ja t’he dit, després vaig decidir canviar el nom de la web.

      Gràcies un altre com pel teu suport. La unió entre tots els que patim aquest tipus d’injustícies (encara que siguem de països diferents) és necessària si volem aconseguir un país més social i democràtic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s