Notícies: El Consell Assessor per a la Transició Nacional lliura al Govern el seu primer informe

Extret de: premsa.gencat.cat

  • L’informe La consulta sobre el futur polític de Catalunya analitza al llarg de més de dues-centes pàgines els elements jurídics, polítics i procedimentals que incideixen en l’organització d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya
  • El conseller Homs destaca que “la consulta és jurídicament possible” i reitera la voluntat del Govern de convocar-la de forma dialogada amb l’Estat
  • El president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, ha considerat que si l’Estat espanyol rebutgés totes les vies legals per celebrar el referèndum, el Govern estaria “legitimat” per emprendre vies alternatives, com ara eleccions plebiscitàries o la declaració unilateral d’independència

 

 

El Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) conclou que la consulta sobre el futur polític de Catalunya “és possible dins la legalitat actual” i  constata la importància que el Govern esgoti totes les “vies del diàleg” per aconseguir la celebració del referèndum. L’organisme també recomana fer una pregunta “directa”,“clara” i “neutra” que no indueixi a confusió i que no decanti el vot cap a una opció o altra.
Així ho recull l’informe La consulta sobre el futur polític de Catalunya, que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha rebut aquesta tarda de mans del president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, en una reunió al Palau de la Generalitat a la qual han assistit tots els membres del Consell, així com la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega; el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, i el conseller de Justícia, Germà Gordó.
Viver i Pi-Sunyer ha comparegut després de la trobada, juntament amb el conseller Homs, per explicar el contingut de l’informe.
A l’espera que el Govern en faci una anàlisi més aprofundida, el conseller Homs ha destacat que, segons l’informe del CATN, la consulta “és jurídicament possible” ja que hi ha “vies i escenaris diversos per convocar-la legalment”. “Persistirem com a Govern en el diàleg amb l’Estat espanyol i amb les formacions polítiques per aconseguir aquest objectiu”, ha reiterat el conseller, qui també ha volgut agrair “emfàticament” la tasca “no remunerada” dels membres de l’organisme.
El president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, ha considerat que si l’Estat espanyol rebutgés totes les vies legals per celebrar la consulta, el Govern estaria “legitimat”per emprendre vies alternatives, com ara eleccions plebiscitàries o la declaració unilateral d’independència.
El document, el primer dels dinou informes que elaborarà l’organisme, analitza al llarg de més de dues-centes pàgines els elements jurídics, polítics i procedimentals que incideixen en l’organització d’un referèndum o consulta a través de la qual els ciutadans de Catalunya puguin decidir el seu futur polític.
A partir de l’anàlisi de les enquestes d’opinió i dels resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, l’estudi constata l’ampli suport ciutadà a la celebració de la consulta (vora un 75% s’hi mostra a favor) i a més considera que hi ha arguments tant “històrics” com “democràtics” que la legitimen.
Estratègies jurídiques per convocar una consulta legal
 
En el seu estudi, el Consell Nacional per a la Transició Nacional constata que la consulta és viable dins de la legalitat actual i mostra les estratègies jurídiques que el Govern hauria d’emprar per convocar de manera legal la consulta d’acord amb l’ordenament jurídic intern, així com en el marc del dret de la Unió Europea i del dret internacional.
En aquest sentit, recomana que quedi palesa, davant dels ciutadans de Catalunya i de la comunitat internacional, “la voluntat de la Generalitat d’arribar a un acord amb l’Estat”, segons ha explicat Viver i Pi-Sunyer, proposant tantes vies legals com sigui necessari però evitant que el nombre de propostes faci que el procés“s’eternitzi”.
Així, pel que fa al dret intern, el CATN fa seu l’informe de l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA), que identificava fins a cinc procediments per celebrar una consulta dins la legalitat: els referèndums regulats i convocats per l’Estat segons l’article 92 de la Constitució espanyola; la delegació de competències, també recollida a la Carta Magna; els referèndums previstos en la llei catalana; les consultes de la proposició de llei catalana de consultes populars no referendàries que actualment s’està tramitant en el Parlament de Catalunya, i la reforma de la Constitució.
El text prioritza la “convocatòria legal” de la consulta i, en cas que l’Estat s’hi oposi, que “quedi clar que el refús no respon a motius jurídics sinó polítics”, ha dit el president del CATN.
D’acord amb això, de les vies previstes al dret intern, el Consell mostra preferència per la llei de consultes catalana actualment vigent, o bé alternativament la que està en tràmit parlamentari, ja que això “garantiria la celeritat del procés i el protagonisme tant de la Generalitat com dels ciutadans”.
Si aquesta opció no funciona, el CATN proposa acollir-se al que la Constitució disposa sobre referèndums i sobre delegació de competències. Si cap d’aquestes vies prosperés, com a darrera opció el Consell proposa demanar la reforma de l’article 92 de la Constitució per incorporar-hi els referèndums d’abast territorial autonòmic. Segons ha destacat Viver, aquestes vies són les  que garanteixen millor la“constitucionalitat” de la consulta.
Pel que fa al dret internacional o de la UE, el Consell constata que en aquests dos ordenaments jurídics existeixen drets i principis que poden reforçar la legalitat i la legitimitat de convocar una consulta legal o de proposar vies alternatives, com ara el principi d’autodeterminació dels pobles.
Alternatives davant un hipotètic rebuig de l’Estat
El Consell Assessor per la Transició Nacional també té en compte en el seu informe les vies alternatives en cas de no poder-se fer una consulta legal: consultes mitjançant votació per vies alternatives (organitzades per ajuntaments o per organitzacions privades amb el suport indirecte dels ajuntaments o de la Generalitat); unes eleccions plebiscitàries; la declaració unilateral d’independència (DUI) per part del Parlament o per la via d’un projecte de llei, o bé recórrer a la mediació internacional o de la UE.
 
Els elements concrets de la consulta
El text també entra en el detall dels elements que configuren la consulta, com ara la pregunta, la data o el cens. Així, pel que fa a la pregunta, el Consell assenyala la importància que sigui clara -perquè la seva redacció no indueixi a error-, i que sigui neutra – per no induir el votant a decantar-se per una opció o altra.
Des d’aquesta perspectiva, considera que la fórmula més adequada és la de la pregunta directa sobre el vot favorable o no que Catalunya esdevingui un estat independent.
Pel que fa a la data, el CATN proposa un període propici entre el 24 d’agost i el 18 de setembre de 2014, excloent-hi l’11 de setembre i els dies feiners. La celebració de les eleccions europees impedeix fer la consulta abans, i els possibles efectes sobre l’electorat català del referèndum escocès, que es farà el 18 de setembre, fan poc aconsellable la celebració de la consulta a partir d’aquesta data, sense descartar que es pugui reobrir al desembre.
En relació amb el cens, llevat que la consulta es convoqués a través de la llei de consultes populars en tramitació parlamentària, el Consell recorda que caldria utilitzar el cens estatal. També apunta a l’ús del vot electrònic remot en el cas dels catalans residents a l’estranger, en previsió d’una hipotètica manca de col·laboració de les autoritats estatals.
D’altra banda, pel que fa a la majoria i el quòrum necessaris, el Consell recomana que s’estableixi una majoria simple dels vots emesos i que no es requereixin mínims de participació.
Finalment, en l’informe també es planteja la conveniència de crear la Sindicatura Electoral de Catalunya i es detalla la regulació de la campanya institucional sobre la consulta.
 
Conseqüències jurídiques de la victòria del sí o del no a la consulta
En el cas d’una hipotètica victòria del Sí, la Generalitat estaria obligada a plantejar a l’Estat el projecte de secessió, ja fos amb una iniciativa de reforma constitucional o plantejant una negociació directa amb l’Estat. El Consell també recomana a la Generalitat que, en aquest supòsit, aconseguís el suport internacional a aquest procés negociador.
L’Estat, per la seva banda, estaria obligat a obrir el procés de reforma constitucional o la via de la negociació. En cas que rebutgés aquestes dues opcions, el CATN reconeix que la qüestió s’hauria de resoldre a través de mitjans polítics i apunta la conveniència de recórrer a la mediació internacional.
Si el No obtingués la major part dels vots favorables, el Consell demana que no s’interpreti com una opció a favor del manteniment de l’status quo, i que tampoc no s’exclogui la presentació de nous projectes de consulta.
 
Dinou informes per identificar i impulsar estructures d’estat i tots els aspectes necessaris per dur a terme la consulta
Segons el pla de treball previst, el Consell Assessor per a la Transició Nacional elaborarà dinou informes en total, que se centraran a analitzar tres grans àmbits temàtics. En primer lloc, s’estudiarà tot allò que afecta la convocatòria de la consulta perquè els ciutadans de Catalunya puguin expressar la seva opinió sobre el seu futur polític col·lectiu.
En segon lloc, els reptes que hauria d’afrontar el futur estat quan es posés en funcionament (les grans decisions que hauria d’adoptar i les estructures d’estat de què hauria de disposar la Generalitat).
Finalment, el tercer gran bloc serà el de la internacionalització del procés.
A banda de l’informe lliurat avui, el Consell elaborarà també els estudis següents:
·         Relacions del nou Estat amb la Unió Europea
·         Relacions amb la comunitat internacional
·         Relacions futures amb l’Estat espanyol
·         Successió de normes i de contractes entre l’Administració de l’Estat i la de la Generalitat
·         El procés constituent (Constitució provisional, drets fonamentals, institucions, doble nacionalitat, oficialitat de les llengües…)
·         El Poder Judicial de Catalunya
·         Seguretat interna i internacional
·         Administracions sectorials de les quals no disposa la Generalitat (servei exterior, registres…)
·         La Hisenda de l’Estat propi: etapa inicial
·         Agència Tributaria
·         Banc Central, institucions financeres i euro
·         Agències i organismes reguladors
·         Repartiment d’actius i passius entre l’Estat i la Generalitat
·         Efectes de l’Estat propi sobre les relacions comercials Catalunya-Espanya
·         Seguretat Social
·         Abastament d’energia i recursos hidràulics
·         Espai de les telecomunicacions
·         Internacionalització del procés.
Les funcions del Consell Assessor per a la Transició Nacional
El Consell Assessor per a la Transició Nacional està format per persones de reconegut prestigi en diferents disciplines i tenen com a
objectiu, tal i com estableix el Decret de creació d’aquest òrgan, identificar i impulsar estructures d’estat i tots els aspectes necessaris per dur a terme la consulta.
Així, la tasca del CATN s’enfoca en quatres eixos diferenciats:
1)    Estructures d’estat: Estudi de la creació d’organismes com l’Agència tributària, Banc central, agències i ens reguladors, poder judicial, administració electoral, servei exterior,…
2)    Processos: estudi del procés de convocatòria d’una consulta. Dins d’aquest apartat també s’inclouen l’anàlisi de l’establiment de les relacions amb la Unió Europea o l’Estat espanyol.
3)    Àmbit econòmic: estudi dels recursos que ha de disposar l’administració pública catalana i els fons d’obtenció de recursos; com s’han de repartir els actius i els passius que es comparteixin amb l’Estat espanyol; com s’ha d’articular la successió de contractes de béns i serveis entre administracions,..
4)    Qüestions específiques com la Seguretat Social, la doble nacionalitat, llengua i oficialitat, defensa…
L’organisme està presidit pel director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, Carles Viver i Pi-Sunyer, i la catedràtica d’Hisenda Pública, Núria Bosch, n’és la vicepresidenta. També en formen part Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Germà Bel, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona; Carles Boix, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Princeton (EUA); Salvador Cardús, professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i periodista; Àngel Castiñeira, director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica i del Departament de Ciències Socials d’ESADE-URL; Francina Esteve, professora de Dret Internacional Públic i Dret de la Unió Europea de la Universitat de Girona; Joan Font, empresari; Rafael Grasa, professor de Relacions Internacionals de la UAB; Pilar Rahola, periodista i escriptora; Josep Maria Reniu, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona; Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra; Joan Vintró, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, i el director general d’Anàlisi i Prospectiva de la Generalitat, Víctor Cullell, en qualitat de secretari.

 

Anuncis
By Fènix Català

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s